És el motiu per el qual considero a l’Estat com transcendental.

Seguint les polítiques motivades per les lleis vertaderes de l’economia, l’Estat permet a les persones, cadascú com a individu lliure i autònom, accedir a un nivell superior de coneixement, felicitat, descobriment del seu futur: l’accés a l’Univers.

Alain Parguez. La Teoria Generale della Moneta, dello Stato, del benessere: sulla via verso la Libertà! www.retemmt.it, primer borrador (Agosto, 2013)

L’Estat és el subjecte que ha configurat el plantejament sòcio-institucional sobre el qual el capitalisme s’ha desenvolupat i ha agafat forma. L’autoritat política no només ha d’actuar a posteriori en la cura de les patologies del capitalisme, sinó que és fonamental per assolir el progrés econòmic i social actuant també a priori, establint-se com a “arquitecte del futur”. L’Estat arquitecte del futur és la clau per l’emancipació, la llibertat, l’esperança. És un element d’estructura, no de superestructura.

L’Estat és l’únic subjecte dotat de la capacitat financera que permet realitzar les inversions sobre el futur i afrontar els reptes històrics que el sector privat no pot i no vol afrontar. És l’únic que pot garantir l’accés universal als drets fonamentals pel ple desenvolupament i la participació econòmica i social de la persona. És l’únic que pot fer-se garant de la construcció d’una autèntica democràcia econòmica, política i social.
És l’únic que pot dissenyar el sistema de forma que les relacions de força que es desenvolupen en la societat no arribin mai a ser tan desequilibrades com per consentir a les patronals de l’aristocràcia capitalista determinar en solitud l’esdevenir històric de les nacions, tal com ha succeït casi sempre fins avui.

Recerca científica i mesura bàsica, dotació d’infraestructures materials i immaterials, inversions amb llargs períodes de retorn social, freqüentment impliquen elevats riscs de fracàs i tal quantitat de previsió i “paciència” que ningú en el sector privat està en condicions d’assolir-les[1]

El primer dels “sectors estratègics”, la primera inversió real per una comunitat, són la infantesa i la joventut. Les capacitats que els nens desenvoluparan en el futur seran les úniques capacitats de les quals les societats del futur estaran dotades.

Els nens són la inversió a llarg termini més important que es pugui fer, i estan entre els primers damnificats per la plaga de l’austeritat.

[1] Com demostren els treballs de la professora Mariana Mazzucato.