Tot el que és tècnicament possible, és financerament possible.

Sstephanie Kelton, Economista TMM i assessora de Bernie Sanders

No és el moment de pensar en petit. No és el moment de pensar en solucions de curt abast, que deixen intacte el funcionament del sistema en la seva totalitat sense eliminar la plaga i els seus efectes. La política ha d’oferir de nou a la societat la capacitat de visió de futur que permeti avançar cap a la felicitat social, cap a un sistema en el que la vida s’escull i no es pateix, cap a una millora de la qualitat de la democràcia, cap a una realitat en la que perdurin les condicions per una autèntica participació dels pobles en la vida i pel desenvolupament de la societat. Les condicions per a una autèntica democràcia política , econòmica i social, en la que les persones són propietàries de la seva pròpia vida i els pobles del seu propi destí. Contra l’interès de qui avui són l’oligarquia.

Per a aconseguir-ho és necessari reconèixer el treball com a font nsubstituïble i necessària de riquesa real. Treball al que avui la tecnologia confereix possibilitats[1] com mai les ha tingut abans, possibilitats
que si són completament utilitzades farien possible la consecució d’un nivell de vida fins ara mai conegut per les poblacions, permetent el desenvolupament d’una forma de capitalisme virtuosa tant en la dimensió social com en l’ambiental.

Treball que avui, si està completament expressat en el seu potencial mitjançant la plena ocupació, pot eliminar la pobresa –en les seves accepcions multidimensionals— i construir el progrés.

La Teoria Monetària Moderna, encara mantenint-se fidel a l’esperit de Keynes, però superant la seva literalitat, explica i demostra que només qui crea la moneda en regim de monopoli[2], l’Estat[3], té la capacitat financera suficient per garantir, sempre i en tota circumstància, la plena ocupació. La TMM evidencia com qualsevol límit apriorístic a la despesa estatal només serveix per mantenir en vigor un cert nivell d’atur que, com explicava M. Kalecki (1943), serveix alhora per a “disciplinar el treball”, com a xantatge a la base de teixit econòmic i social, per tant, per a promoure i consolidar el poder de l’aristocràcia capitalista.

[1] La tecnologia consisteix en el conjunt de possibilitats tècniques de la realització, per tant, en el conjunt de les tècniques utilitzades pel treball. La tecnologia en si mateixa mai pot impedir que tota la força de treball sigui comprada, donat que consisteix només en les possibles solucions d’organització de la vida laboral.

[2] Monopoli de la riquesa financera neta en una divisa pel sector privat, és a dir, actius financers ostentats pel sector privat (el conjunt de tots els subjectes privats, residents i no residents, sobre el territori del país considerat) llurs passius corresponents són ostentats pel sector públic, considerat com la consolidació entre el Banc Central i la Secretaria General del Tresor.

[3] En la zona Euro, des del punt de vista monetari, “l’Estat” és la unió econòmica i monetària Europea (UME), de la qual els estats nacionals són una part orgànica. La manca d’euros i l’atur són condicions que la UME s’autoimposa, sent la pròpia UME la única creadora d’euros, i només la UME pot eliminar l’atur en euros (la persistència en el sector privat d’oferta de treball, per part dels treballadors, que busquen aconseguir euros, que no es compren).